Ús de l’habitatge familiar: qui es queda a casa i què passa amb la hipoteca

Qui té dret a viure a l’habitatge familiar?

A Catalunya, l’art. 233-20 del Codi civil de Catalunya (CCCat) regula de forma específica l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar:

• En règim de guarda individual: Com a regla general legal, l'ús s’atribueix amb caràcter preferent al progenitor a qui correspon la guarda dels fills comuns, mentre aquesta situació es mantingui.
• En règim de custòdia compartida: Quan s'acorda la guarda compartida dels fills, el jutge ha de valorar quina és la solució més equitativa i ponderada, atenent les necessitats personals i econòmiques de cadascun dels progenitors, i pot atribuir l’ús a un d'ells amb un caràcter estrictament temporal.

La llei catalana també preveu supòsits específics en què l’ús no s’atribueix o es pot limitar expressament per evitar abusos (art. 233-21 CCCat), així com les causes d'extinció anticipada de l'ús previstes a l’art. 233-24 CCCat (venciment del termini, millora substancial de la situació econòmica o disponibilitat d'altre habitatge adequat).

I la hipoteca?

La hipoteca és un deute civil i contractual amb l'entitat bancària, i l'atribució judicial de l’ús de la casa no modifica en absolut les obligacions contretes en l'escriptura de préstec. Si tots dos cònjuges van signar com a titulars del préstec hipotecari, tots dos continuen sent deutors solidaris davant el banc, independentment de qui es quedi residint físicament a l'immoble.

El que sí que es decideix internament en el procediment de família és com es reparteix la càrrega del pagament i qui assumeix les quotes mensuals i les despeses ordinàries o extraordinàries de la comunitat.

Per això és crític no donar per fet que “qui viu a casa, paga la hipoteca sencera”. Cal pactar en conveni o demanar expressament a la demanda judicial com es distribueixen les quotes, i valorar solucions definitives com la venda a un tercer, la refinançació per cancel·lar l'aval de l'altre cònjuge, o l'adjudicació de l'immoble a un d'ells amb assumpció de deute i pagament d'una compensació econòmica.

Què diu la jurisprudència del TSJC

Quatre situacions habituals

Errors que convé evitar

• Marxar voluntàriament de casa sense assessorament jurídic previ, només 'per evitar discussions' a curt termini. Pot debilitar la posició en la petició d'ús i custòdia.
• Deixar d'abonar la quota hipotecària com a mesura de pressió econòmica o xantatge processal. El banc pot instar l'execució contra tots dos deutors.
• Acordar verbalment qui paga què sense formalitzar-ho per escrit en conveni regulador aprovat judicialment.
• Canviar els panys de manera unilateral o impedir per la força l'accés a l'altra part abans d'haver obtingut una resolució judicial d'atribució exclusiva d'ús (pot constituir delicte de coaccions).

Quan hi ha un conflicte penal pel mig

Si en el marc de la crisi de parella s'interposa una denúncia i s'adopta una mesura cautelar penal de prohibició d’aproximació o una ordre de protecció, l’ús de l’habitatge es veu condicionat de manera immediata i obligatòria: la persona sotmesa a la mesura és desallotjada d'ofici de l'immoble.

En aquests escenaris d'alta tensió, resulta indispensable coordinar la resposta civil i penal des de la primera hora abans de prendre cap decisió que pugui comprometre drets patrimonials o personals. Ho analitzem detalladament a l’article sobre denunciat en ple divorci: com afecta la denúncia penal al procediment de família.

Què fer abans de decidir

• Reunir tota la documentació de l'immoble: escriptura de propietat, escriptura de préstec hipotecari, darreres liquidacions bancàries i rebuts de despeses comunitàries.
• Valorar amb realisme financer l’impacte econòmic de cada opció per a cadascun dels cònjuges.
• Pensar prioritàriament en l’estabilitat residencial i emocional dels fills i en una durada raonable i delimitada de l’ús.
• Revisar si existeixen altres actius immobiliaris o financers que permetin compensar o facilitar un acord equilibrat.

Quines qüestions s’han d’analitzar?

• Qui és el titular formal de l’habitatge al Registre de la Propietat i com es va finançar l'adquisició.
• Quin model de guarda s’ha acordat prèviament o es proposa judicialment per als fills.
• Quina és la capacitat econòmica real de cadascú per assumir les quotes hipotecàries i el manteniment ordinari.
• Quant de temps es proposa mantenir vigent l’ús de la casa i quins mecanismes d'extinció es preveuen.
• Quines alternatives globals són viables: venda de comú acord, adjudicació a un cònjuge o arrendament a tercers.

A Roldán Advocats analitzem les decisions sobre la casa i la hipoteca amb números clars i amb una estratègia jurídica coherent que protegeixi el teu patrimoni i l'estabilitat dels teus fills.